Sèrie Cega Dibuix a cegues interpretant  musiques al·leatòries.
És ben cert que fem servir el dibuix com una de les manifestacions més elementals de les arts "visuals", entre d'altres raons per la seva capacitat de síntesi i precisió en la referència que elabora respecte la realitat (en un altre lloc hem asseyalat les diferents concepcions de la realitat i les seves vessants) sovint però, amb un vincle exclussiu amb l'aparell visual pel que fa a lús de l'espai i al control de les habilitats coordinades amb que es construeix, totes elles profundament arrelades a l'origen de les funcions perceptives i mentals humanes.
I si aquest control visual és indicador d'unes capacitats tècniques a l'ús, no és menyspreable tampoc, la seva qualitat per a exercir de patró i model en virtut del mateix control que la ment, de forma paralel·la, estableix. Sempre però, en detriment de la seva expressivitat gràfica.
Als exemples exposats, hem partit del gest espontani, a sentiment, purament impulsiu, amb el motor que va significar l'audició en diferents instants de detalls sonors de peces musicals i en un intent de reduir al màxim qualsevol possible referència visual; a la recerca d'una veritable "expressió pura" es van executar els dibuixos amb els ulls tancats com una mena de "haikús gràfics", instantanis, quasi inconscients, on el gest s'avança a cap altre impuls fruit de la raó, la mesura o la pre-meditació, sense donar temps a la ment per a organitzar-se i conformar una resposta.

L

Ll

Gest cec
Gest cec

Grafit amb cervessa

Gest cec
Gest cec

Grafit amb cervessa

Gest cec
Gest cec

Grafit amb cervessa

Gest cec
Gest cec

Grafit amb cervessa

Gest cec
Gest cec

Grafit amb cervessa

Gest cec
Gest cec

Grafit amb cervessa

Gest cec
Gest cec

Grafit amb cervessa

Gest cec
Gest cec

Grafit amb cervessa

Gest cec
Gest cec

Grafit amb cervessa

Sèrie Impromptus  Improvisacions gràfiques en corresponències de so.

A n'aquestes obres vol fluir un desig que pretén unificar i potser, fondre, intervencions provenents de diferents àrees artístiques. 

Partint del gest com a motor de generació i expressivitat transmesos en acció i per la mateixa acció i mitjançant un vehicle tècnic adequat, eines i tintes que implanten un rastre gestual en relació amb la matèria (suport, textura, emulsions, vehicles, densitats i dissolucions) i en relació a factors físics i dinàmics propis de l'acció mateixa (rapidesa, ritme, pressió, direccions i les seves variacions, etc.) intentem fer present una conjugació com a empremta gràfica, tot i considerant el buit peça de fonament per a una imatge que vol evidenciar una forma improvisada, confluint així amb el seu principi inspirador, generat a partir de sons captats en seqüències d'audició musical i a les quals s'intenta "a posteriori", una aproximació de corresponència verbal  de caire poètic , intentant identificar i rememorar el moment, l'instant, en què l'acció és motivada i iniciada.

El món entra en contradicció
El món entra en contradicció

Tinta amb ploma d'au

I Bach en caiguda lliure
I Bach en caiguda lliure

Tinta amb ploma d'au

Afinament del tro
Afinament del tro

Tinta amb ploma d'au

Mediació dels medis
Mediació dels medis

Tinta amb ploma d'au

I aquí el nostre orgue musical
I aquí el nostre orgue musical

Tinta amb ploma d'au

Els monstres també somnien
Els monstres també somnien

Tinta amb ploma d'au

Una melodia per desxifrar
Una melodia per desxifrar

Tinta amb ploma d'au

Els éssers que ens habiten
Els éssers que ens habiten

Tinta amb ploma d'au

En un llenguatge antic
En un llenguatge antic

Tinta amb ploma d'au

Sèrie Jazz  Improvisació gràfica, corresponències.

Aquesta sèrie, enllaça en inspiració, mètodes i intencions, amb les anteriors, compartint formes comunes amb elles.

Donat però, que la missió del jazz conflueix molt properament amb les propostes que es plantejen, es fa inevitable i necessari un assaig i experimentació metodològics a l'efecte.

Així, posem en comú les seves evidències procurant  introduir una tensió gràfica que evoqui i apropi, podríem dir metafòricament, l'expressió gràfica amb l'expressió jazzística i el seu entorn, en constituir-se en forma d'art contemporània, influent i amb un desenvolupament encara expansiu.

Les formes del jazz, posseeixen unes capacitats analògiques per a l'acció del grafisme, que faciliten superar les estrictes i complexes formes de la composició que suporta la història de l'art. Aquí, la improvisació presideix les successives etapes de creació erigint-se en el conducte generador a partir de cada gest, encadenant una estructura completa.

L'arrebat compositiu doncs, més que el control mental i el que "se sap", esdevé un estat trascendent desprovist de condicionaments que alenda i proveeix de confluències l'expressió espontània entre so i grafo.

Cant avial
Cant avial

Tinta amb ploma i escuradents

Swingman
Swingman

Tinta amb ploma i escuradents

Cor del cos de cops de cor
Cor del cos de cops de cor

Tinta amb ploma i escuradents

Improvisació
Improvisació

Tinta amb ploma i escuradents

Alé de soul
Alé de soul

Tinta amb ploma i escuradents

Tempo de contrabaix
Tempo de contrabaix

Tinta amb ploma i escuradents

Gest de flama
Gest de flama

Tinta amb ploma i escuradents

Quartet band
Quartet band

Tinta amb ploma i escuradents

Sol de saxo
Sol de saxo

Tinta amb ploma i escuradents

Sèrie Poemes  Valors gràfics, corresponència llenguatge verbal-imatge.
Aquesta sèrie pretén concretar bona part dels pressupostos esbossats al llarg d'aquestes pàgines.
Comporta així, un plantejament de tesi, fent servir el dibuix com l'eina més àgil, precissa i eficaç per a la indagació i la recerca estètica.
I en aquesta síntesi explicativa es vol assenyalar com a mostra, les imatges resultants amb la pretensió d'un manifest visual .
Així doncs, la confluència entre gest gràfic, llenguatge poema i imatge entre l'abstracció i la mimesi com a similitut (no igualtat) o el concretisme com a concepte, crea aquestes correspondències, la qual fusió vol generar composicions amb metàfores formals, de gran poder sugestiu. 
Soroll llunyà o l'horitzó del silenci
Soroll llunyà o l'horitzó del silenci

Poema sense paraules

Una pinzellada
Una pinzellada

Poema oposat

Una pinzellada
Una pinzellada

Poema breu

Una pinzellada
Una pinzellada

Poema amenaçant

Un mar de paraules
Un mar de paraules

Poema verge

Tríptic 1 pinzellada
Tríptic 1 pinzellada

Poema dividit

Mot d'un somni
Mot d'un somni

Poema sagnant

Paraula fugitiva
Paraula fugitiva

Poema perdut

Llavor dels mots
Llavor dels mots

Poema de vida o mort

Apunts  "In situ"

Esbós futbol
Esbós futbol
Apunts carrer
Apunts carrer
Palacio de Cristal. Madrid
Palacio de Cristal. Madrid
Turista Es Caló
Turista Es Caló
Platja Es Caló
Platja Es Caló
Platé St. Francesc. Formentera
Platé St. Francesc. Formentera
Platja Es Caló
Platja Es Caló
Es Caló i punta de la Mola
Es Caló i punta de la Mola
Platé St. Francesc
Platé St. Francesc

Sèrie Flors  Corresponència gestual imatge-paraula.

L'obra d'art respira en el buit i és viva quan "floreix" com un esclat, inesperat i cert, tant, que esdevé capaç d'adoptar una imatge exclussiva i posseir-la amb un poder de permanència inalterable, de forma tal, que la integra amb una aparença definitiva en el nostre ideari vital. 

Amb aquesta acció, funda una nova realitat (o potser, refunda una realitat latent que aspira a manifestar-s'hi).

A partir d'ací, pren el control la ment classificatòria amb el seu bagatge lingüístic i allò que en diem conceptual, sembla que necessàriament encadenat al seu mateix origen existencial.

És immediata l'absorció entre la imatge i la paraula quan els protocols de lectura impregnen el nostre sistema perceptiu, i d'ací, els conceptes apresos i de reconeixement del que anomenem "bellesa" talvegada des d'abans del nostre temps.

Potser estem parlant d'una flor...

... resum d'una acció de transformació exemplar amb què la natura se sintetitza i ofereix darrera d'una recerca, d'un desig, de manera bella i definitiva?.

Estem donant voltes a un únic i permanent circuït.

On no arriben els mots
On no arriben els mots

Grafit a pinzell

Una flor de silenci
Una flor de silenci

Grafit a pinzell

Les preguntes de la flor
Les preguntes de la flor

Grafit a pinzell

La flor a l'ull de la memòria
La flor a l'ull de la memòria

Grafit a pinzell

Les paraules de la imatge
Les paraules de la imatge

Grafit a pinzell

Persistència de la imatge
Persistència de la imatge

Grafit a pinzell

Al final va ser la flor
Al final va ser la flor

Grafit a pinzell

On s'hi troben les paraules
On s'hi troben les paraules

Grafit a pinzell

Temps entre flor i mot
Temps entre flor i mot

Grafit a pinzell

Sèrie Figura humana Apunts d'acadèmia

Apunt figura
Apunt figura

Tinta, pinzell

Apunt figura
Apunt figura

Tinta, pinzell

Apunt figura
Apunt figura

Tinta, pinzell

Apunt figura
Apunt figura

Tinta, pinzell

Apunt figura
Apunt figura

Tinta, pinzell

Apunt figura
Apunt figura

Tinta, pinzell

Apunt figura
Apunt figura

Llapis grafit

Apunt figura
Apunt figura

Llapis grafit i tinta

Apunt figura
Apunt figura

Llapis grafit

Sèrie Retrat i auto  Inicis

Miguel A.-Isa-Asturies-Blanchi-Io
Miguel A.-Isa-Asturies-Blanchi-Io

Apunt a bolígraf

Blanchi
Blanchi

Llapis gras i creta

Asturies
Asturies

Creta negra i blanca

Isa
Isa

Llapis gras

Isa
Isa

Llapis gras

Isa
Isa

Creta negra i blanca

Miguel Angel
Miguel Angel

Llapis carbó

Matilde (professora BBAA)
Matilde (professora BBAA)

Llapìs carbó i creta

Maite (model)
Maite (model)

Llapis gras i creta

 

Sèrie Temàtica.

Hem d'escriure però, amb les paraules del dibuix. I aquest, posseeix tants de registres que, segons els pressupostos inspiradors d'aquesta pàgina, l'assaig de síntesis en les seves diversitats, es converteix en un exercici inevitable.

Perquè passant per sobre de les formes expressives que n'adopti, les seves maneres de resolució sempre són les mateixes i els mateixos principis regulen tant una figuració, com una -mal dita- abstracció o qualsevol forma de concrecció.

El fenomen de transcripció sempre s'expressa en l'acció mitjançant un gest d'implantació que deposita l'empremta d'una permanència amb el seu "rastre" expressiu i amb la manifestació d'una nova existència.

Una altre cosa posterior, és sempre reflexe d'aquella síntesi -com a sinestèsia sensorial- que pugui construir tant un expert, un diletant o un profà.

Pel creador, el dibuix deixa d'existir a la conclussió de la mateixa acció, que és llavors, quan comença a manifestar-s'hi en percepcions alienes, potser, transportant quelcom del què el va generar. 

L'oïdor
L'oïdor

Grafit en pólvores i cervesa

Ofèlia
Ofèlia

Carbó en pólvores amb cervesa

Camporrells
Camporrells

Punta de plata i gouache

Renacimiento
Renacimiento

Tinta amb ploma

Pell i pedra
Pell i pedra

Llapis grafit

Damoxenos
Damoxenos

Llapis grafit

Textual
Textual

Llapis grafit, gofrat, collage i llapis pastel

Caiguda del quadre.
Caiguda del quadre.

Grafit en pólvores amb cervesa

Els ocells de la guerra
Els ocells de la guerra

Tinta pinzell i punta de plata

Sèrie Rufino Valentino.

En el dibuix els gats ja hi són abans del dibuix; el gest i la seva empremta tant sol descobreixen una realitat absent i per això en l'art, els gats són el miracle d'un instant, disposats sempre al temps estàtic ("Són simulacres que concedeix el temps..." Borges) i ens observen amb els ulls tancats en tant hi són, al mateix temps que venen d'un interrogant ("Venen i ningú no sap d'on venen" JLHidalgo) i van venint amb una presència abstreta com fantasmes funambulistes de vellut o bojos aviciats, sacerdots del sol i ànimes de nit, que en viure, no reconeixen aquest món ("...posen els quatre peus delicats al sòl, olorant desconfiats de tot el terrestre..." Neruda) i potser per això, asèptics i irònics s'erigen anticip del silenci ("...lliurats a un somni que simula ser-hi etern" Baudelaire) amb la saviesa d'una independència ancestral, d'abans dels temps ("...tenen l'enorme prestigi d'haver estat ja Déu" Lorca).

Però, encara que coneixen les nostres misèries més íntimes, ens estimen amb els ulls verticals com si fossim seus i no dubten mai una fusió ronca de cor colpit i trèmolo que creix de l'origen a la nostra falda amb una entrega volcànica i conventual a l'hora.

Els gats no són pintors, és per això que s'emparen en el dibuix, on se senten instantàniament segurs, tendres i, misteriosament empàtics, tant, que ens fan dubtar sobre un nosaltres-ells, possible sense fronteres. 

Com m'agradaria transmetre la intel·ligència sobrehumana i la tendresa d'aquesta bèstia en un dibuix!  

Rufino Valentino
Rufino Valentino

Pastel i creta

Rufino Valentino
Rufino Valentino

Llapis pastel

Rufino Valentino
Rufino Valentino

Aquarel·la

Rufino Valentino
Rufino Valentino

Aquarel·la

Rufino Valentino
Rufino Valentino

Grafit amb cervesa

Rufino Valentino
Rufino Valentino

Esbós. Oli s/paper

Rufino Valentino
Rufino Valentino

Estilisme. Oli s/paper

Rufino Valentino
Rufino Valentino

Apunt. Llapis grafit

Rufino Valentino
Rufino Valentino

Rufino passeja meditant. Aiguada