Sèrie Cega Dibuix a cegues interpretant  musiques al·leatòries.
És ben cert que fem servir el dibuix com una de les manifestacions més elementals de les arts "visuals", entre d'altres raons per la seva capacitat de síntesi i precisió en la referència que elabora respecte la realitat (en un altre lloc hem asseyalat les diferents concepcions de la realitat i les seves vessants) sovint però, amb un vincle exclussiu amb l'aparell visual pel que fa a lús de l'espai i al control de les habilitats coordinades amb que es construeix, totes elles profundament arrelades a l'origen de les funcions perceptives i mentals humanes.
I si aquest control visual és indicador d'unes capacitats tècniques a l'ús, no és menyspreable tampoc, la seva qualitat per a exercir de patró i model en virtut del mateix control que la ment, de forma paralel·la, estableix. Sempre però, en detriment de la seva expressivitat gràfica.
Als exemples exposats, hem partit del gest espontani, a sentiment, purament impulsiu, amb el motor que va significar l'audició en diferents instants de detalls sonors de peces musicals i en un intent de reduir al màxim qualsevol possible referència visual; a la recerca d'una veritable "expressió pura" es van executar els dibuixos amb els ulls tancats com una mena de "haikús gràfics", instantanis, quasi inconscients, on el gest s'avança a cap altre impuls fruit de la raó, la mesura o la pre-meditació, sense donar temps a la ment per a organitzar-se i conformar una resposta.

L

Ll

Sèrie Impromptus  Improvisacions gràfiques en corresponències de so.

A n'aquestes obres vol fluir un desig que pretén unificar i potser, fondre, intervencions provenents de diferents àrees artístiques. 

Partint del gest com a motor de generació i expressivitat transmesos en acció i per la mateixa acció i mitjançant un vehicle tècnic adequat, eines i tintes que implanten un rastre gestual en relació amb la matèria (suport, textura, emulsions, vehicles, densitats i dissolucions) i en relació a factors físics i dinàmics propis de l'acció mateixa (rapidesa, ritme, pressió, direccions i les seves variacions, etc.) intentem fer present una conjugació com a empremta gràfica, tot i considerant el buit peça de fonament per a una imatge que vol evidenciar una forma improvisada, confluint així amb el seu principi inspirador, generat a partir de sons captats en seqüències d'audició musical i a les quals s'intenta "a posteriori", una aproximació de corresponència verbal  de caire poètic , intentant identificar i rememorar el moment, l'instant, en què l'acció és motivada i iniciada.

Sèrie Jazz  Improvisació gràfica, corresponències.

Aquesta sèrie, enllaça en inspiració, mètodes i intencions, amb les anteriors, compartint formes comunes amb elles.

Donat però, que la missió del jazz conflueix molt properament amb les propostes que es plantejen, es fa inevitable i necessari un assaig i experimentació metodològics a l'efecte.

Així, posem en comú les seves evidències procurant  introduir una tensió gràfica que evoqui i apropi, podríem dir metafòricament, l'expressió gràfica amb l'expressió jazzística i el seu entorn, en constituir-se en forma d'art contemporània, influent i amb un desenvolupament encara expansiu.

Les formes del jazz, posseeixen unes capacitats analògiques per a l'acció del grafisme, que faciliten superar les estrictes i complexes formes de la composició que suporta la història de l'art. Aquí, la improvisació presideix les successives etapes de creació erigint-se en el conducte generador a partir de cada gest, encadenant una estructura completa.

L'arrebat compositiu doncs, més que el control mental i el que "se sap", esdevé un estat trascendent desprovist de condicionaments que alenda i proveeix de confluències l'expressió espontània entre so i grafo.

Sèrie Poemes  Valors gràfics, corresponència llenguatge verbal-imatge.
Aquesta sèrie pretén concretar bona part dels pressupostos esbossats al llarg d'aquestes pàgines.
Comporta així, un plantejament de tesi, fent servir el dibuix com l'eina més àgil, precissa i eficaç per a la indagació i la recerca estètica.
I en aquesta síntesi explicativa es vol assenyalar com a mostra, les imatges resultants amb la pretensió d'un manifest visual .
Així doncs, la confluència entre gest gràfic, llenguatge poema i imatge entre l'abstracció i la mimesi com a similitut (no igualtat) o el concretisme com a concepte, crea aquestes correspondències, la qual fusió vol generar composicions amb metàfores formals, de gran poder sugestiu. 

Apunts  "In situ"

Sèrie Flors  Corresponència gestual imatge-paraula.

L'obra d'art respira en el buit i és viva quan "floreix" com un esclat, inesperat i cert, tant, que esdevé capaç d'adoptar una imatge exclussiva i posseir-la amb un poder de permanència inalterable, de forma tal, que la integra amb una aparença definitiva en el nostre ideari vital. 

Amb aquesta acció, funda una nova realitat (o potser, refunda una realitat latent que aspira a manifestar-s'hi).

A partir d'ací, pren el control la ment classificatòria amb el seu bagatge lingüístic i allò que en diem conceptual, sembla que necessàriament encadenat al seu mateix origen existencial.

És immediata l'absorció entre la imatge i la paraula quan els protocols de lectura impregnen el nostre sistema perceptiu, i d'ací, els conceptes apresos i de reconeixement del que anomenem "bellesa" talvegada des d'abans del nostre temps.

Potser estem parlant d'una flor...

... resum d'una acció de transformació exemplar amb què la natura se sintetitza i ofereix darrera d'una recerca, d'un desig, de manera bella i definitiva?.

Estem donant voltes a un únic i permanent circuït.

Sèrie Figura humana Apunts d'acadèmia

Mostrar más

Sèrie Retrat i auto  Inicis

 

Sèrie Temàtica.

Hem d'escriure però, amb les paraules del dibuix. I aquest, posseeix tants de registres que, segons els pressupostos inspiradors d'aquesta pàgina, l'assaig de síntesis en les seves diversitats, es converteix en un exercici inevitable.

Perquè passant per sobre de les formes expressives que n'adopti, les seves maneres de resolució sempre són les mateixes i els mateixos principis regulen tant una figuració, com una -mal dita- abstracció o qualsevol forma de concrecció.

El fenomen de transcripció sempre s'expressa en l'acció mitjançant un gest d'implantació que deposita l'empremta d'una permanència amb el seu "rastre" expressiu i amb la manifestació d'una nova existència.

Una altre cosa posterior, és sempre reflexe d'aquella síntesi -com a sinestèsia sensorial- que pugui construir tant un expert, un diletant o un profà.

Pel creador, el dibuix deixa d'existir a la conclussió de la mateixa acció, que és llavors, quan comença a manifestar-s'hi en percepcions alienes, potser, transportant quelcom del què el va generar. 

Sèrie Rufino Valentino.

En el dibuix els gats ja hi són abans del dibuix; el gest i la seva empremta tant sol descobreixen una realitat absent i per això en l'art, els gats són el miracle d'un instant, disposats sempre al temps estàtic ("Són simulacres que concedeix el temps..." Borges) i ens observen amb els ulls tancats en tant hi són, al mateix temps que venen d'un interrogant ("Venen i ningú no sap d'on venen" JLHidalgo) i van venint amb una presència abstreta com fantasmes funambulistes de vellut o bojos aviciats, sacerdots del sol i ànimes de nit, que en viure, no reconeixen aquest món ("...posen els quatre peus delicats al sòl, olorant desconfiats de tot el terrestre..." Neruda) i potser per això, asèptics i irònics s'erigen anticip del silenci ("...lliurats a un somni que simula ser-hi etern" Baudelaire) amb la saviesa d'una independència ancestral, d'abans dels temps ("...tenen l'enorme prestigi d'haver estat ja Déu" Lorca).

Però, encara que coneixen les nostres misèries més íntimes, ens estimen amb els ulls verticals com si fossim seus i no dubten mai una fusió ronca de cor colpit i trèmolo que creix de l'origen a la nostra falda amb una entrega volcànica i conventual a l'hora.

Els gats no són pintors, és per això que s'emparen en el dibuix, on se senten instantàniament segurs, tendres i, misteriosament empàtics, tant, que ens fan dubtar sobre un nosaltres-ells, possible sense fronteres. 

Com m'agradaria transmetre la intel·ligència sobrehumana i la tendresa d'aquesta bèstia en un dibuix!  

Els éssers que ens habiten

Tinta amb ploma d'au